Un text del segle XVII. Una dona incendiària. Tragèdia. Jardins. I camps sabeus.

Yo solo vine a ver el jardín és una experiència experimental a partir de l'obra de Feliciana Enríquez, on Aglaya donarà testimoni d'un monòleg incòmode, macarra i de vegades naïf per celebrar el sexe i el cos.

La condició és dinamitar tota una vida que té poc a veure amb les veritables aspiracions.

Aleshores, el pla és el següent: tancar-se al jardí i començar una correspondència aclaparadora amb sis homes alhora, en una exploració íntima al voltant del plaer i l'autoplacer.

Entrada:https://teatreprincipal.koobin.com/index.php?action=PU_evento&Ev_id=2755