Inici > Cinema > LES VOIX

Cerca

LES VOIX

Cinema

Les Voix és un programa doble. Una vetllada completa d'òpera. Un diàleg entre dues peces: La veu humana (un clàssic contemporani) i La veu sàuria (una obra de nova creació).

La primera ens mostra una dona parlant per telèfon amb el seu home que l'acaba d'abandonar. Parla sense parar per evitar penjar i trencar l'únic fil que els uneix. I és que la nostra protagonista, una dona immersa en una relació tòxica, no pot imaginar-se la vida sense un home al seu costat que li doni sentit. A ella li toca aquest paper a la ruptura. El paper de La Dona. És a dir, quedar destrossada. Mentrestant ell refarà la seva vida demà mateix sense cap problema. Aquest és el paper de la dona abandonada. Això és l'únic que pot fer. Aferrar-se a la relació amb dents i ungles o morir de dolor. Perquè per la dona l'amor és un joc de vida o mort. Però què passaria si la nostra protagonista entengués que no necessita aquest home? Que té la capacitat de ser més enllà de la seva relació i que de fet és ell qui ara mateix està acollonit de pensar que ella pugui ensumar aquesta nova realitat. Aquest poder.

La veu sàuria és una resposta al romanticisme de La veu humana. Una dona empoderada ha entès que no necessita el seu marit -un reputat biòleg- i farta de jugar aquest rol de submissió ha decidit abandonar-lo. Ell queda completament descol·locat. No s'ho esperava. No sap com reaccionar. Aquest escenari és totalment desconegut per ell. Desconegut i injust. I no entén com hem arribat fins aquí. Com s'ha girat la truita? Només pot explicar-s'ho a través del cas de les llargardaixes cua de fuet, una espècie de rèptils on les femelles ja fa molt de temps van decidir deixar d'aparellar-se amb els mascles fins al punt d'extingir-los. Ara ho entén tot. Això és el que deu estar passant. Així que el nostre professor ens farà una classe de biologia reptiliana advertint-nos dels perills de determinats discursos empoderadors. Les voix són dos solos d'òpera. Un per a ell i un per a ella. Dues peces de lluïment interpretatiu i vocal on els nostres protagonistes recorren un ventall d'estats anímics. Dues muntanyes russes plenes de sentit de l'humor i poètica. Perquè pot haver-hi res més inspirador i patètic que una separació.

FITXA ARTÍSTICA

La voix humaine: Llibret: Jean Cocteau; Música: Francis Poulenc / La veu sàuria: Llibret: Anna Lompart; Música: Mariona Vila / Direcció d’escena: Israel Solà / Pianista: Magí Garcias / Soprano: Maia Planas / Baríton: Pablo López / Art audiovisual: Tonina Matamalas / Escenografia i vestuari: Elionor Sintes / Disseny il·luminació: Alberto Rodríguez / Tècnic: Pere Fuster

Durada: 90 minuts

Funcions:

  • Divendres 06 maig (20:00 hores)
  • Diumenge 08 maig (18:00 hores)

Venda d'entrades a la web https://teatreprincipal.koobin.com/index.php?action=PU_evento&Ev_id=2426... o de dimecres a dissabte de 11 a 14 h i de 17 a 21 h a taquilla. Diumenges, festius i altres dies amb funció1 hora abans de l’inici de l’espectacle.

On: 
Teatre Principal. Palma
Quan: 
divendres, 6 maig, 2022 - 20:00 a diumenge, 8 maig, 2022 - 18:00
Preu: 
20€

info